Después de leer el artículo «No quedar enrere», publicado en la revista Capçalera por Aida Martori sobre la innovación de los medios públicos para hacer frente a los retos de la era digital, nos surgieron muchas ideas. Pusimos nuestros pensamientos en común en un debate online. Aquí compartimos nuestras aportaciones.
Vicky:
Hoy en día, la mayoría recibimos nuestra información a través de plataformas digitales como nuestro teléfono móvil o portátil. Por eso, la innovación constante de los medios públicos es clave para que puedan estar a la altura de los gigantes globales plenamente integrados en los avances tecnológicos del siglo XXI. Creo que para conseguir este fin son claves las siguientes estrategias que se comentan en la lectura: en el caso de Cataluña, la cooperación entre los medios públicos para compartir experiencias y transferir conocimientos ya que juntos somos más fuertes. Por otro lado, la presencia de los medios públicos en las redes sociales como Twitter también es clave porque así se conocen los deseos de la audiencia de forma clara y directa.
Aunque la innovación debe ser uno de los principales desafíos para los medios, no deben olvidar, como bien se sostiene en el artículo, su compromiso con la información veraz y de calidad. No tendría ningún sentido estar a la última en cuestión de actualizaciones tecnológicas si la información que transmites es «basura». Los medios públicos serán una referencia en el mundo de la información solo si combinan su compromiso con la calidad de contenidos con la innovación tecnológica.
Belén:
La era de la digitalización de los medios de comunicación ha proporcionado a la sociedad grandes cambios a la hora de comunicarse. Estos nuevos hábitos afectaron tanto a los medios públicos como a los privados además de a los consumidores.
En muy poco tiempo el acceso a la información desde internet aumentó permitiendo de este modo que la sociedad pudiese estar más informada y además a una mayor velocidad. La gente se volcó con el consumo en internet. Hoy en día se lee el periódico de forma gratuita, a través de internet y con una gran variedad de portales de información. Gracias a la era de la digitalización la sociedad puede estar informada de manera completa, totalmente gratuita y desde cualquier lugar del mundo además de que gracias a esto, los medios de comunicación se acercaron más a los jóvenes.
Como casi todas las cosas, la digitalización trajo aspectos negativos y positivos en donde las rutinas periodísticas se modificaron completamente a la hora de trabajar. Ya son muchos los medios de comunicación que tienen como objetivo recuperar la esencia del periodismo a través de diferentes herramientas como por ejemplo, el muro de pago.
Guillem:
Els mitjans públics estan aconseguint de manera eficient que l’era digital arribi a tots els tipus de públic que integren el ventall d’espectadors. Això és gràcies al fet que la CCMA i RTVE són els grans i principals grups de mitjans de comunicació als que tothom té accés a través dels diferents grans canals de referència que ofereixen i és gràcies a les anàlisis de dades d’audiència que identifiquen els perfils i els comportaments dels usuaris. Sobre aquesta última qüestió m’agradaria saber de quina manera, nosaltres, els usuaris, admetem que els mitjans puguin obtenir les nostres mentre seleccionem quin canal de televisió volem veure. És a dir, de la mateixa manera en què quan nosaltres entrem a una pàgina web acceptem o no les cookies, com acceptem o no les cookies en televisió?
La segona pregunta referent al text és: a què et refereixes quan a la secció de laboratoris de recerca audiovisual dius que «…els recursos per a la recerca i experimentació estan limitats i, en aquest sentit, es procuren aplicar desenvolupaments que funcionen a altres llocs». Volia preguntar a quins llocs es destinen aquests desenvolupaments i volia qüestionar per què un cop feta la CCMA no la van dividir en seccions àmplies amb bons pressupostos. Considero que no hi hauria d’haver retallades ni contencions econòmiques quan parlem d’un servei essencial per la població (ja sigui per la transmissió d’informació per l’entreteniment) que pot generar llocs de treball.
Aida Martori, nuestra profesora, le contestó a Guillem las dudas que había planteado en su comentario:
1) Quan mirem la televisió per TDT no acceptem les cookies, però en els portals web dels mitjans públics hi ha cookies i també sistemes per tal que els usuaris es puguin registrar i d’aquesta manera utilitzar el big data per a recopilar informació dels usuaris i també oferir recomanacions de contingut gràcies als algoritmes. L’anàlisi de consum en televisió lineal (TDT) es fa amb uns audímetres que compten quantes persones estan mirant la televisió en un moment donat (hi ha audímetres en algunes cases i després es fan càlculs). Però l’anàlisi d’informació dels usuaris (patrons de consum, interessos, etc) es fa sobretot en digital. La CCMA està estudiant implantar anàlisis de dades dels usuaris de la televisió connectada (però això encara no és una realitat).
2) Em refereixo a que, com que hi ha pocs recursos per a la innovació, en lloc d’impulsar projectes propis i obrir camí pel que fa a la innovació, molts mitjans opten per tirar endavant aquells projectes que ja s’ha vist que funcionen a altres llocs (o buscar partners per impulsar els projectes innovadors).
La CCMA es divideix en TV3 i Catalunya Ràdio, i hi ha el Departament de Mitjans Digitals que és el que s’encarrega de la innovació. Tot i això, en el passat s’havien creat empreses específiques per a potenciar aquesta branca:
– Activa Multimèdia Digital, que es dedicava a impulsar solucions en línia i tecnologies per a la televisió, i a comercialitzar aplicacions i desenvolupaments del software propi
-CCRTV Interactiva, a càrrec l’estratègia en línia de TV3 i Catalunya Ràdio.
L’eliminació d’aquestes empreses i la integració de la innovació a un departament de la CCMA respon a una lògica de simplificació d’estructures i estalvi. Els pressupostos de la corporació són fruit d’una negociació entre la CCMA i la Generalitat, i el fet que els pressupostos siguin més o menys amplis depenen dels recursos disponibles i la voluntat política (a més del que es pugui obtenir via publicitat i comercialització de productes). Estic d’acord amb què retallar les partides econòmiques dels mitjans públics, que fan un servei essencial a la societat, vol dir posar en risc també la satisfacció de les missions que ofereixen aquests mitjans a la ciutadania.
Estructura de la Comunicación 